viernes, 16 de agosto de 2013

Al presidente Fabra le piden que se ponga de acuerdo con el PSPV para quitar la AVL. Y no lo puede hacer. Primero, debería contar con el beneplácito del PP nacional. Y aún así, lo que parece utópico, con la aquiescencia del PSPV (o todavía más, del PSOE). Siguiendo con ello, la Acadèmia la creó el PPCV (con la anuencia del PSPV). El expresidente Camps le dio el espaldarazo afianzándola. 

¿Y cuál sería la ayuda? Un partido valencianista con todas las de la ley. Tuvimos uno, Unión Valenciana, pero se vendió al PP. Y otro, al que acusaron de ultraderechista.

José Manuel Ricart Lumbreras, dice en LAS PROVINCIAS que la «herida [está] cerrada en falso». Entonces, (¡urge un líder!) que nos quite la Acadèmia, el Consell Valencià de Cultura, Canal 9 y los nacionalista / catalaneros. Que se plante en Madrid, firme, ante el Gobierno de turno, ostentado el lema (que debiera convertirse en lema), de que Valencia es mucho más.

Enrique Francés Llorens

miércoles, 14 de agosto de 2013


L´empresa valenciana Cuadernos Rubio, autora dels tradicionals quaderns de caligrafía i càlcul en els que tots els chiquets espanyols hem deprés a escriure i contar des dels anys 50, edita ara els seus materials en "la nostra llengua", eufemisme utilisat per a evitar utilisar la denominació de "català".

Català, en tant en quant en ells apareixen paraules netament catalanes, com "seva", "meva", "avi", "nosaltres", en base a la normativa de l´IEC, entitat catalana que s´ha erigit en normativisadora de la llengua de tots els, segons ells, territoris de parla catalana, en els quals engloben a la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i la part més oriental d´Aragó.

Convidem a Cuadernos Rubio, com a empresa valenciana, a elaborar els seus materials de forma diferenciada en català i valencià, conforme a la realitat sociocultural i llingüística del poble valencià.

El Llibre del Repartiment, u dels documents de més valor històric per als valencians i una peça important de l'història espanyola, es conserva en Catalunya, en Barcelona. Sí, eixa Catalunya que vol separar-se. 

En ell, se recullen les cessions de bens i terres als nobles i servidors que ajudaren a Jaume I en la conquista del Regne de Valéncia. El Archiu de la Corona d'Aragó és el passat dels valencians imprés en lletres. Mai ha estat ací. ¿Qué pretén amagar Catalunya? 

Ya casi hem perdut l'històrica llengua valenciana. No llancem a perdre també la nostra història, hui en mans de qui no nos estima. Tingam conte de lo nostre. Reclamem lo valencià.

Ricardo Alós

Qui estos díes visite la "seu dels diners" de Valéncia, la Llonja de Mercaders, tots queden admirats de la seua grandiositat i magnificència. Fins i tot molts endevinen que allí lo vist, lo que se veu, a soles es la part material d'un edifici màgic que amaga molt més de lo que ensenya. Puix no se comprén que se fera tan magna obra solament per a albergar als amos de les collites del camp valencià i als mercaders, als que se sumaven uns banquers que solament gestionaven canvis de moneda i préstams, donat que allí les mercaderies soles se veïen en mostra, puix les cantitats mercades estaven en els seus almagassens, i el diners en casa dels que els tenien.

I aixina és. En la Llonja de mercaders de Valéncia lo que se veu i ensenya es només una menuda part del total, donat que el tot només ho veuen aquells que viuen la natural cultura valenciana. I per supost tots els judeus del món que visiten Valencia. En la salvetat de que de dit edifici, l'actual alcaldesa de Valencia, ha bandejat als productors i mercaders valencians, i també als qui tenen diners, en lo qual ha segut anulat el temple de la riquea valenciana. Anulació real en estos moments i que tot el món veu. En Valéncia, hui, el comerç ho dominen els aliens, i el diners també.

Valencia ha perdut la gràcia de vore l'ombra dels hòmens. Cosa fonamental per a que en una societat existixca el treball, la confiança, el comerç i el progrés. Coses que ensenyaven precisament en la Llonja -els pares als seus fills, els yayos als seus nets- els mestres del treball, la collita, els atifells, els diners... als hòmens de bona ombra. Persones que cada volta se multiplicaven i aumentaven, omplint Valéncia d'una categoria humana que moltes ciutats europees volien. 

La "màgia" de vore en les persones la seua ànima, la seua intenció i gràcia: primer foren els materialistes de l'igualtat promocionats en els inicis del segle XX, els que durant tres anys tingueren tancada la Llonja en la seua sagrada funció, i la dedicaren a mostrar els seus panflets polítics a l'espera de la victòria; cosa que no tingueren, puix ells mateixos -a si mateixos- es varen maleïr. Després i durant molts anys, la Llonja tornà a la seua funció, i Valéncia prosperà.

Pero després, una alcaldesa d'idees contràries als materialismes, fa lo mateix que els materialistes i anula definitivament la Llonja. I també mos ha maleït a tots. Hui, Valéncia ha segut maleïda pels seus polítics, i viu l'enruna. Hui, la riquea valenciana és dels aliens. Hui, Valéncia carix d'hòmens. En la Llonja entren molts bults... d´hòmens, pocs.

Hui en la Llonja entra tot lo món. Abans no. Abans soles entrava l'home de bona ombra. L'home que no enganyava. Puix qui tenia mala ombra, allí li la veen.

So Andrés Castellano Martí 

viernes, 9 de agosto de 2013

No soc l'únic en vore la bambolla. Allà per l'any 1983 un valencià de naiximent, potser no de cor, tingué l'idea d'invalidar els títuls per a l'ensenyança del valencià -en el qual fon redactat l'estatut de 1982- passant a reconéixer com a vàlits els títuls de filologia catalana. La bambolla es fea llegal. 

Es crea la TV autonòmica, quina decepció i rebuig! paraules mai escoltades, pronunciacions estranyes... Naix una nova acadèmia, valenciana, pero no sabem de quina llengua. Ya no podem ajudar als nostres fills a fer els deures perque, ni ells ni nosatros, podem entendre massa vegades lo que diuen els eixercicis i llibres. S'han canviat noms històrics de pobles i persones per adaptar-los a una ortografia oficial, pero no valenciana. 

Estem perdent nostra llengua. ¿A qué esperem els valencians per a fer esclatar esta bambolla forastera en la qual vivim i patim?

Ricardo Alós, vicepresident de CCV, Las Provincias, 9 d´agost de 2013

En la huerta valenciana perdura la leyenda que mantiene un hecho acaecido durante la II república española, en la Feria de San Jaume de Valencia, pues unos gitanos dieron la nota en un corral de cañas, que de forma de parada habían montado en la Alameda. Allí, por unos pocos céntimos, enseñaban a todo el mundo un animal que decían lo tenía todo al revés. Saliendo quienes allí entraban con cara de timados, pero sin decir a nadie en que consistía el timo, pues nadie quería que de él se rieran. Todos esperaban que de la misma manera que los habían timado a ellos se timara a los demás.

Y, en efecto, allí atado a un pesebre había un burro, que donde debiera tener la cabeza tenia el rabo, y donde debiera tener el rabo tenia la cabeza. Dando la sorpresa de timo a quienes entraban a ver tan singular animal. Pues a lo largo del día, eran muchos los que por curiosidad allí entraban y veían que el burro estaba atado al pesebre por el rabo.

Pues igual que al timo barato del burro, tenemos nuestras Cortes Valencianas, tenemos nuestro Gobierno Valenciano. Que de fijarte, lo ves con un organigrama en el que todo funciona al revés, ves que su ubicación social no se corresponde con la eficiente realidad que en lógica debiera de tener. 

Así, si te fijas bien, ves que quienes han ostentado el titulo de Honorables, y quienes han estado a sus ordenes, o lo están, lo de honorables -a simple vista queda en la duda; o en la duda completa si se informa uno de todo. En cuyo caso de la falta de honorabilidad no se tiene ninguna duda.

Pues los partidos políticos que allí tienen representación, por señalar algo, por medio de sus directores políticos – colocados a dedo en bancos e instituciones, han saqueado dichos bancos e instituciones.

Y mientras los responsables de la consellerías valencianas hacen y deshacen a su aire, y administran millones y millones, las Cortes Valencianas que debieran de controlar todo, todos en babia. Y de lo bien o mal administrado nadie sabe nada. Ni los propios ni los ajenos.

Todos en babia mientras la agricultura y la industria propia ha sido hundida y desaparece. Todos en babia mientras los bancos valencianos se saquean y desaparecen. Todos en babia mientras a los valencianos se les tima y en nada cuentan. Todos en babia mientras los anteriores gobernantes compraron todo caro y con correduría, y los actuales todo lo venden barato y con correduría. Todos en babia mientras en nuestras tierras valencianas todo está al revés. Todos en babia mientras todo se hunde. 

Aquí el engaño del burro, se queda corto ante el engaño que nos da nuestro propio gobierno valenciano. El timo actual mai fon vist pels nostres majors. Ací són més els lladres que les persones honrades.

So. Andrés Castellano Martí

jueves, 8 de agosto de 2013

La mes popular pluja de meteors que te lloc en el mes d'agost, coneguda com les Perseides o 'Llàgrimes de Sant Llorenç', tindrà la seua màxima activitat la nit del 12 al 13 d'agost, segons ha previst l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), Encara que el fenomen ocorre entre amijanats de juliol i fins finals d'este mes, el millor moment d'observació se donarà el 12 d'agost, entre les 20.15 i les 22.45 hores (hora peninsular).

Per a observar-les be se pot acodir a qualsevol lloc, encara que se recomana que siga en un cel obscur, en pocs vectigals per a la vista (com edificis, arbres o montanyes) i sense usar instruments òptics que llimiten el camp de visió. Les Perseides, apunta l'IGN, que pareixen procedir de la constelació de Perseu, se poden vore en qualsevol part del cel, per lo que aconsellen "tombar-se i esperar a que la vista s'acostume a l'obscuritat".

Aixina mateixa, la Lluna estarà casi en quart creixent, per lo que sera el moment mes adequat per a observar la pluja de meteors. El Sol se posarà eixa nit i la del 13 d'agost a les 20.50 H i eixirà a les 6.55 H, mentres que la Lluna eixirà a les 12.28 H i se posarà a les 23.34 H, segons arreplega l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM).

Per qué hi ha pluja de meteors

Cada any per estes dates nostre planeta creua l'òrbita de la capuchera 109P/SWIFT-TUTTLE, que té un periodo orbital d'uns 130 anys i passà prop del Sol per ultima volta en 1992. Esta òrbita està plena de partícules menudes, com grans d'arena o menors, que han segut deslliurades per la capuchera en els seus passos anteriors.

Quan una d'estes partícules, que formaren en el seu dia la coa de la capuchera entra en l'atmòsfera terrestre, la fricció la calfa fins vaporisar-la a gran alçada (uns 100 km). Durant uns segons, la partícula lluïx com si fora una estrela, i per això este fenomen rep el nom popular de 'estrela fugaç'. No se tracta per tant d'una estrela sino d'una partícula de pols incandescent que alcança una velocitat respecte a un observador en terra d'uns 59 km/s.


Els tamanys i pesos estimats de les partícules, segons l'OAM, van des dels dos grams als dos miligrams en un tamany estimat que va de 1 centímetro a 1 milímetro.
Subscribe to RSS Feed Follow me on Twitter!