miércoles, 5 de junio de 2013

Causes de l´elevació d´Estellés als altars de la cultureta segons Teresa Puerto

En paraules de la professora Puerto: "El Partit Popular valencià continúa per la seua senda de desficaci permanent,  fent-li l´ona de complicitat als interesos financiers i culturals de la secta nazionalista catalana. I, en un colp d'insultant vulgaritat, va decidir nomenar per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a "Escriptor de l'Any 2013"  al catalaniste Vicent Andrés Estellés, el poeta de la vulgaritat".

Una vergonyosa afronta contra al Poble Valencià

La creació, dins del Regne de Valencia, de “rets clientelars”, afins a la casta feudal nazional-catalana i proselitistes de la Gran Multinacional de la Mentira  Catalana, ha segut una pèrfida empresa de “disseny remunerat” des de fa més d'un sigle.




Sempre hi ha hagut entre els “panolis útils” valencians una bona comparsa de  “traidors i venuts” que  han perdut la seua dignitat per un plat de llentilles  (ara les llentilles són eixos mes de 12 milions de les antigues ptes/any que cobren els apesebrats comisaris de l'AVL) i que, des de la seua poltrona política,  continúen conreant la saga de traïdors contra l'anestesiat Poble Valencià. Un poble, el nostre, massa penjat en la figuera del seu “fallerisme festivaler” i poc atent als túnels dinamiters que li estàn socavant per baix dels seus peus.

La història més recent nos fa evocar aquell desgraciat capítul de la “Dècada Prodigiosa” (1961)  quan eren desvelats  “Els cinquanta-nou Jovens Valencians  de 1961” cridats a ser els profetes de la reconversió a “l'infame dialecte barceloní” i de la metamorfosis al nazicatalanisme montserratí. 

La revista catalana “L´Avenç” (12/01/79) denuciaba clarament la programació de disseny cap al fals dogma catalaner: “Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc...” a on, després del correspondent llavat de cervell i proclamació dels vots de fidelitat al règim, els “valencianets venuts” es convertíen en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valencià” eren  els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets “.

Les estratègies de reconquista d'intelectuals valencians, es feia (i es fa) a base de “premis, guardons i prebendes” (money, money, money...) com el  famós “Premi d´Or de les Lletres Catalanes” concedit  al  "lleal"  pseudopoeta Vicent Andrés Estellés, insultador del valencianisme genuí en el seu infumable fem "poètic".

Per a mostra, un botó: tres "perles" d´Estellés... prengau cultura

Donat que en plena crisis el govern valencià està promovent en diners públics la figura i l'obra d´Estellés, que menys que recordar la seua memoria citant alguns dels seus versos més característics i "elaborats":



Pedres de foc

"Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i amb la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que altre cop: llavors
te la vaig treure, i respiraves, i altre
cop retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,
fins que va entrar-te per complet, i jo
evoque els pèls de l'entrecuix pegant
cops a les teues rodonors invictes".


Horacianes

“bon dia, grapat d’aigua,
escarpidor, gilette, sabó, dentífric,
bon dia, normalitat o hostilitat de l’oratge,
volum de merda que he amollat i mire.
oh, bon dia, veïna, que tornes del mercat.
aquesta bona merda, assaonada i fràgil,
dóna ganes d’invitar a sucar-hi el veïnat.
com la merda s’esmuny en tirar de la cadena,
així són de fugissers els plaers
que la vida ens depara, els amors, tot això.
ens van parir amb merda i altres amenitats semblants,
i el nostre darrer acte o darrera voluntat
serà també una cagada gratuïta, uns orins” .



Als valencians que han traït el nostre país

Amb foc pel cul i per la boca, amb rams 
antics de foc eixint pels dos conductes, 
i àdhuc pels ulls, el nas i les orelles, 
i pel forat jubilat de la uretra, 
així guaiteu, gàrgoles cantoneres! 

Sofre pixeu i menstrueu més sofre! 

Flor natural en el forat nefand 
i bací al cap, si ho permeten les banyes. 
Així passeu, animals d’ala negra, 
molt doctorats en pompa de cabrits. 
El cobrador del gas us acompanya. 

Ah, el mal que heu fet i el que heu propiciat, 
delacions, contactes i denúncies… 
Mereixereu el premi reverent, 
el pergamí de falsa lletra gòtica, 
el títol greu de Fills de la Gran Puta, 
consoladors de caderneres vídues, 
visitadors apostòlics dels wàters, 
masturbadors de colomins imberbes, 
representants de semen de canonge, 
propagadors de menstru d’abadessa. 

Amuntegats, confusió de fals, 
de fals i culs i pèls d’aixella pobra, 
gemegareu entre el gust i l’espant, 
gemegareu dintre els lents focs del Bosco, 
tots esgarrats per perpals prepotents. 
Ah traïdors a la causa del poble!


Conclussions

Afegirem unes paraules del "Romance de los Intrusos", un artícul que aparegué en l´ABC de Valéncia el 27/02/2006, i que deixa ben clara, de forma irònica, l´estupidea dels valencians (d´alguns valencians) a l´hora d´ofrenar inmereixcuts homenages a personages d´infaust relleu pseudo-cultural, alienats i alienants de la cultura valenciana, i insultadors professionals de les nostres senyes d´identitat i d´aquells que les volem, les conreem i creguem en elles:

Algunes de les tonteríes que s´arriben a escriure sobre Estellés
"Y nosotros, ingratos y descreídos, no aceptamos las consignasdel «Nosaltres» de Fuster, «les rondalles» de Valor,los vaivenes de Guarner; y por todo merecemos estos versos tan marranos que nos dedicó Estellés: ¡Meáis azufre y menstruáis más azufre! Flor Natural en el agujero nefando/ y orinal en la cabeza/ si lo permiten los cuernos... Merecéis el premio reverente/ el pergamino de falsa letra gótica/ el título grande de Hijos de la Gran Puta/ consoladores de jilgueros viudos, visitadores apostólicos de los water/ revendedores de semen de canónigo/ propagadores de menstruo de abadesa/ masturbadores de pichones imberbes...».

Osados y disidentes, le hemos llamado «idioma»en l´Estatut valencià, sin tener el «nihil obstat» de Carod y de Artur Mas, del mismísimo Institut d´estudis del català".





2 comentarios:

  1. Esteu molt mal del cap....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Q es mentira lo que deia Estelles?Aço que lliges d Estelles lo mateix feia Fuster,insultar als valencians,a les tradicions valencianes i a la seua gastronomia.Pero els diners son molt perillosos i ad ells els agradaba els diners encara q tingueran que renegar i insultar a la seua terra i a la gent de Valencia.

      Eliminar

Gràcies per participar en ¡Ausaes!. També pots seguir-mos en Twitter: @ausaes1, i Facebook: http://www.facebook.com/ausaesmagazine.

Subscribe to RSS Feed Follow me on Twitter!